D’alguna
manera el paisatge urbà imposa una determinada forma d’interacció
amb el medi, organitzat a consciència o no, causant un impacte en les
emocions de les persones.
Tot
principi té un final, i com a tal, les construccions no en queden
exemptes. El moment precís quan un espai fins aquell moment habitat
queda orfe de per vida, el temps sembla aturar-se i la naturalesa
comença a actuar amb set de recuperació, devorant poc a poc
porcions de trossos de ciment, pedra, ferro i altres materials que foren imposats en aquest lloc.
Submergir-se
en aquest procés, veure els continus canvis i poder-ho congelar a
través de la fotografia, és una manera de salvaguardar la memòria
del que està succeint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada